Ahora me encuentro viendo un programa llamado MESTRES que dan por el canal TV3, el canal autómico de Cataluña, os dejo el link:
Hoy se titula EL MÓN AL AULA (el mundo en el aula) hace una referencia al nivel de alumnado extranjero que nos encontramos hoy en día en clase, en éste caso en Cataluña.
- <<S'ha de pensar en ells en el que els hi pots donar>> (Se tiene que pensar en ellos en lo que les puedes dar)
- <<¿Quant dels nostres fills si marxesin a un altre país amb desconeixement de llengua, sense amics, sense res, no fracasaria?>> (Quantos de nuestros hijos si se fueran a otro país: sin conocer la lengua, sin la familia, sin amigos, no fracasarían?) Se pregunta uno de los profesores.
- Muchos de los recién llegados se sacan el graduado y pasan a una formación profesional.
- El mérito que tienen estos muchachos y muchachas que en algunas ocasiones solo hace 6 meses que llegaron y ya hacen vida en una clase ordinaria, el esfuerzo y las dificultades con las que se han encontrado.
Estas son algunas de la frases que han salido a lo largo del programa. Me ha gustado recoger algunas, quizá no sean las más relevantes porque han salido varias que valían la pena.
La esencia del programa de hoy ha sido como se trabaja en una institución educativa cuando tiene una diversidad cultural muy alta. Aquí en la Comunidad Catalana se trabaja a través de las Aulas de Acogida, donde la lengua vehicular del aula y del colegio, instituto es el catalán. Aun que muchas veces cuesta mucho enseñarlo porque en la calle se habla el castellano y es la lengua que primero aprenden a hablar, pero aún así hay muchos que la aprenden y que les abre nuevas puertas para un futuro diferente en esta comunidad autónoma.
(Cambio al catalán)
S'ha parlat de la diversitat cultural, on diferents mestres han dit que es una riquesa, però que només ho és si així ho decideix aprofitar el professor. Que no ha de ser una barrera per tal de dur a terme una integració dels nous vinguts a l'escola ordinària, tot i que s'ha de treballar amb ells amb l'aprenentatge de la llengua per tal de que més endavant puguin seguir la classe normal.
Penso que es molt interessant tenir gent de diferents cultures a l'aula perquè et poden ensenyar tantes coses, obrir la teva ment i apropar-te a un nou món. Es increïble que tot i ser tots humans la nostra manera de pensar i la nostra manera de fer i veure les coses pot ser tan diferent, es meravellos aquesta varietat i es aquesta la idea que s'ha de mostrar als alumnes de diferents nacionalitats que conviuen a l'aula.
Això hem fa pensar que llavors ¿no ens hauríem de mirar i pensar una manera diferent d'ensenyar de manera que els nens que acaben d'arribar es puguin integrar conjuntament amb els altres companys, fent un treball cooperatiu (Freinet)?, per exemple.
Es difícil motivar a un estudiant quan allò que li ensenyes no li troba cap sentit, també ens passa amb els d'aquí llavors, penso, seria trobar un centre d'interès que els educands escollissin i estigues lligat directament amb ell, allò que sigui propi recollint també les coses que ens poden ensenyar els nois i noies que acaben d'arribar, reconèixer la seva cultura, ja que ells en viure aquí acabaran per adquirir-la, en part.
D'altra banda crec que es molt important tenir en compte que ens hem de basar amb el respecte, donat que sense ell no podem demanar que acceptin com fem les coses i tenir la capacitat de fer les coses d'altres formes si els hi vetem la seva expressió.
Encara queda un llarg camí per conviure i treballar amb una gran diversitat dins de l'aula per les diferents necessitats que tenen els demandants, ja sigui immigrant, d'aquí amb dificultats d'aprenentatge, o qualsevol altre tipus de discapacitat.
Salut i Felicitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario