Aprendre junts per viure junts ¿una utopía?

Generalitat de Catalunya; Pla d'acció Aprendre junts per viure junts

El text “Aprendre junts per viure junts” posa en comú i defensa la importància d'una escola inclusiva, una escola per a tothom manifestant lo important que es tenir una educació ajustada a les necessitats educatives.

Parla de la Declaració de Salamanca on es parlà d'innovació pedagògica, polítiques eductives on expressen <<tot menor amb necessitats educatives especials ha de tenir accés a una escola normal, que haurà d'acollir-lo i acomodar-lo dins d'una pedagogia centrada en l menor que cobreixi les esmentades necessitats>>, esmentat <>

Es vol arribar a una educació eficaç i de qualitat per a tot l'alumnat, de manera d'oferir-la en espais comuns i compartits. Per aconseguiro es necessita:

• Identificicar i eliminar les barreres de l'aprenentatge i la participació.
• Aconseguir un rendiment dels alumnes amb la mida que puguin adaptant si es necessari el currículum.
• L'alumnat amb discapacitat ha de participar tant com pot en les activitats generals i en la vida del centre.

“No hi ha alumnat corrent i alumnat especial, sinó simplement alumnes”

Pujolàs (2005)

El Pla d'acció Aprendre junts per viure junts es redactà amb la intenció de fer:

• INCLUSIÓ (els centre educatius han de ser oberts sense dicriminacions ni exclusions, considerant tot l'alumnat membre de ple dret)
• NORMALITZACIÓ (l'alumnat amb necessitats educatives especials comparteixi espais, contestos i entorns ordinaris, que afavoreixi la participació de l'alumne o l'alumna amb necessitats educatives especials en activitats conjuntes amb la resta d'alumnat i la intervenció amb suports i recursoso específics dins de l'aula amb tots els altres)
• IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A L'APPRENENTATGE I LA PARTICIPACIÓ (possiblitat de participar en les activitats ordinàries, oferint a qui més ho necessita els suports i formes d'atenció que els facin falta per poder compartir aquestes activitats i assolir al màxim els objectius d'arpenentatge previstos a l'etapa corresponent).

Ho he parcat amb groc perquè en aquí s'ha de tenir en compta les caracteristiques dels alumnes i els seus ritmes d'aprenentatge, on uns poden fer-ho amb més facilitat i altres els hi pot costar més. Per adonar-nos d'aquestes necessitats, d'aquests ritmes es necessari poder fer una ATENCIÓ EDUCATIVA DE PROXIMITAT, cosa que acutalment es pràcticament imposible degut a la crisi economica, politica i social que hi ha, amb tots aquests factors barrejats es una BOMBA de rellotgeria perquè trenquin amb els sistema d'inclusio amb el que s'ha estat treballant fins ara a l'escola catalana.

• ANTENCIÓ EDUCATIVA DE PROXIMITAT (dret de tot l'alumnat a rebre atenció educativa propera a l'entorn on viu)

Actualment aquest punt es molt difícil contemplar-lo, ens trobem amb el dilema dels punts per poder entrar a l'escola: tenir germans, ser familia nombrosa, una renda mínima, ser estranger. Com esta escrita avui en dia la llei afavoreix molt a les persones que venen de fora però en canvi no s'adonen de les dificultat que tenim els d'aquí a poder portar un fill o filla a l'escola més propera. Les diverses dificultats que una familia, no immigrant, pot tenir a vegades no es tenen en compte. Així podem dir que els d'aquí quan volem portar els nostres nens i nenes a l'escola ens trobem amb la BARRERA dels PUNTS i no es contempla altres factors que també afecten a la vida quotidiana, a vegades pel fet de ser d'aquí quedes exempt de les ajudes, es a dir en altres paraules et pots sentir discriminat/da i aquesta diferencia fa que creixi la exclusió, no només a l'escola sinó que a casa per part dels pares creixi el rasisme...

• PARTICIPACIÓ I CORESPONSABILITZACIÓ (participació dels diferents estaments de la comunitat educativa: alumnat, professorat i famílies; implicació de la comunitat social, impresnindible per la inclusió escolar i social de les persones amb discapacitat. Les famílies amb nens NEE han de participar en la presa de decisions sobre l'escolarització dels seus fills i filles, en el seu desenvolupament del procés educatiu).

Per últim comentar la importància de la FORMACIÓ EDUCATIVA, la qual destaca aquest document, exposa la formació per a conjunt del professorat, equips directius, professionals dels sereis educatius i personal de suport (educadors/ores i monitors/ores).

Es necessari saber tractar les persones que tenen algún tipus de discapacitat de manera que ens poguem apropar al seu món, molts cops per això es necessaria una formació sobretot a nivell educatiu, quan ets pare o mare t'ho trobes i ningú t'ensenya com educar, ets tu qui ho vas veien, pero en una escola que és més tècnica ha d'estar proveïda de persones que sàpiguen tractar a les persones amb necessitats educatives especials i no estaria malament que tots els docents tinguesin una idea de com tractar amb aquests tipus de persones i amb altres.

¿Ser professor es neix o es fa?

El mestre ha de conèixer diferents estrategies, dinàmiques, etc., per poder treballar amb el seu grup d'alumnes diversos i poder atendre les seves necessitats. Per exemple en una classe on la diversitat es molt alta (alumnes molts bon estudiants, altres no tant, distrets, discapacitats (de tot una mica), etc.) estaria molt bé utilitzar la cooperació, a vegades pot ser lenta perquè se'ls ha d'explicar en que sonsisteix però la gràcia es que treballin en grup on les persones siguin molt diverses entre elles i es pugui acompanyar en el camí de l'aprenentatge.

El docent ha de tenir una formació constant perquè cada dia hi ha una varietat més gran d'estudiants com de companys de feina i ens hem de saber habituar, es important tenir habilitats socials que ens permetin millorar la nostra comunicació i el nostre apropament als alumnes sense facilitar-los la vida però tampoc complicar-los-hi. Trobar un camí on alló que aprenen tingui un sentit buscar un aprenentatge significatiu.

Per acabar dir que aquest aprenentatge es vital per els nens compartir l'aula amb diferents persones cada una amb les seves característiques amb les seves habilitats i les seves dificultats però cada una amb una maravella, si es sap trobar. Ens hem d'habituar a viure amb tothom i recolzar-nos els uns als altres perquè tots som persones i mai sabem que pot passar qui et podrà ajudar, si això s'apren des de petit, es molt possible, que es practiqui de gran.

Fins el pròxim escrit, aquest m'ha agradat, se que he tornat a escriure en català però com primer ho faig en word i tinc la manía d'escriure en català sempre els treballs encara que volia fer un blog més obert perquè arribés a més gent me encallat amb el català, a vere si torno a escriure altres entrades en castellà.

Salut i Felicitat